Valencià 2n ESO. Unitat 3

UNITAT 3

LECTURA

COMUNICACIÓ

Les cartes personals i formals

Les cartes personals o informals són privades, s’adrecen a persones conegudes, el llenguatge és col·loquial, subjectiu i afectuós. La persona utilitzada és la 2a pers. del sing. o del plural.

Fórmules de salutació	Fórmules de comiat
Hola, ____________! Estimat/Estimada__________, Benvolgut/Benvolguda ________, etc.	Molts records, Adéu! Fins aviat, Espere impacient la nostra trobada. Et recorde amb estima. etc.

Les cartes formals s’adrecen a institucions o empreses, el llenguatge és el neutre o estàndard, arribant de vegades  a ser formal i se sol parlar  de vosté.  Les cartes formals han de ser textos clars, breus i concisos, perquè el receptor entenga perfectament allò que es vol dir.

Fórmules de salutació	Fórmules de comiat
Benvolgut/uda senyor/a,	Cordialment, Una salutació cordial,
Senyor/a, Senyors,	Atentament
Distingit/ida senyor/a,	Ben atentament, Us saluda amb respecte, Aprofite l'avinentesa per testimoniar-vos la meva consideració.

El conte

Característiques: breu, senzill, pocs personatges, narració i diàleg.

Narrador: intern (protagonista, secundari i observador) 1a persona, Subjectiu

extern(omniscient, que sap totel que va a ocórrer i observador extern)            3a persona, objectiu.

Hi ha molts tipus de contes i es poden classificar segons aquests criteris:

Segons l’autor

1.1 Contes populars: són contes que no tenen autor conegut i s’han transmés oralment. Tenen un valor educatiu i sol haver  versions diferents d’un mateix conte. P.ex Joan, l’ós. 1.2 Contes literaris: estan escrits per autor conegut. Per exemple Amors impossibles, de J. V. Marqués

 

Segons el destinatari

2.1 Infantils: són contes breus, fantàstics, amb un llenguatge senzill. Tenen la intenció de divertir i ensenyar. Per exemple: El príncep feliç, d’O. Wilde 2.1 Per a adults: es tracta de contes extensos, de trama més complexa i amb un llenguatge més literari. Per exemple: El Decameró, de Boccaccio.

 

Segons el tema

3.1 Fantàstics: en aquest tipus de contes intervenen personatges amb qualitats extraordinàries. Per exemple: El pardalet sabut i el rei descregut, de J.Palomero 3.2 De viatges i aventures: estan estructurats al voltant d’un viatge. Els protagonistes de l’aventura solen convertir-se en herois que s’enfronten a perills i riscos. Per exemple: Pericot Rodaire Voltalmón, de Carles Cano 3.3 De ciència ficció: inclouen aspectes tècnics o científics encara no explicats. Solen tenir un desenllaç sorprenent. Per exemple: Trajecte final, de Manuel de Pedrolo 3.4 De terror i misteri: generen un sentiment de por o d’intriga en el lector.Per exemple: Els assassins del carrer Morgue, d’Edgar Allan Poe

 

Altres criteris

4.1 Segons els personatges: de fades, de bruixes, de gegants, d’animals... 4.2 Segons el país d’origen: xinesos, àrabs, alemanys... 4.3 Segons la finalitat: didàctics, humorístics, exemplificadors...

L’espai

És el lloc fictici on ocorren els fets. Hi ha tres tipus d’espais:

• Real, quan es fa referència a llocs concrets que es poden reconèixer. Per

exemple: A la serra d’Aitana

• Evocat, creat a partir d’un model real existent. Per exemple: Era un palau de

cristall

• Imaginari, quan no té res a veure amb els models existents. Per exemple: A

Aquasi, la ciutat submarina...

El temps

Els fets d’un conte ocorren en un període de temps determinat. Per a analitzar

el temps de la narració, cal tenir en compte:

• L’època, o moment històric en què se situa l’acció. Per exemple: Al segle XII

València era...

• La durada, que indica quant de temps real passa entre el principi i el final. Per

exemple: Tot va ocorren una nit fosca d’hivern...

Dins del temps que marca la narració, els fets es poden presentar amb un ordre natural o cronològic, o bé s’hi poden fer anticipacions, mirades enrere...

 

 

http://www.totcontes.com/grans-classics

LLENGUA I SOCIETAT

 

Els barbarismes. Hem d’evitar usar-los, ja que tenim paraules nostres.

 

Busca 10 barbarismes utilitzats a ta casa i digues quines paraules hauries de fer servir.

 

De vegades, paraaules que considerem correctes no signifiquen el que pensem. P.ex direcció i tràfic.

Els falsos amics:

 

Un fals amic és una paraula que té una ressemblança en la forma amb una altra d'un altre idioma, tot i que en cada llengua el significat és diferent. A vegades s'usa erròniament com a equivalent.

 

CASTELLÀ	VALENCIÀ	VALENCIÀ SEMBLANT AL CASTELLÀ	EN CASTELLÀ ES DIU.
acostarse	gitar-se	acostar-se	acercarse
amanecer	sortir el sol	amanir	aliñar
cama	llit	cama	pierna

GRAMÀTICA

 

El verb : persona, nombre, temps, aspecte, veu i mode.

Els verbs valencians presenten dos aspectes: imperfectiu (acció no acabada), que correspon als temps simples tret del passat simple, i el perfectiu (acció acabada), per a la resta.

Els pronoms febles.

 

ORTOGRAFIA

LITERATURAJa ho hem vist en l’apartat de comunicació.També podem parlar a classe dels subgèneres de la novel·la que més els agraden (romàntica, sentimental, terror, acció....)