COL·LEGI SANT FRANCESC

COL·LEGI SANT FRANCESC
Ed. Inf, Primària i Secundària

martes, 25 de febrero de 2014

Valencià 2n ESO. Tema 5

UNITAT 5
LECTURA
COMUNICACIÓ
El Text instructiu.
Característiques del quadern.

El text argumentatiu. Convéncer. Poden haver objeccions i rèpliques.
EL TEXT ARGUMENTATIU 
Opinar és jutjar, expressar el parer sobre una realitat que es pot valorar i discutir. Per ex. la manera d’actuar d’una persona, la bellesa d’un objecte, un fet o idea. 
Argumentar és presentar arguments, és a dir, raons i proves, per donar validesa a una opinió o convèncer algú d’una determinada posició.
El text argumentatiu és un tipus de text en què s’expressen opinions sobre un determinat tema. Les opinions s’argumenten, és a dir, s’aporten raons i exemples amb la finalitat de convèncer algú
El podem trobar en tots els àmbits de la vida: àmbit interpersonal (opinions i discussions amb els amics, a casa); àmbit social (premsa: articles d’opinió, cartes al director; ràdio i tv: debats, col•loquis, taules rodones, publicitat); àmbit cientificotècnic i literari: argumentació de teories, defensa o acusació en un jutjat); àmbit acadèmic (exàmens i treballs). 

ESTRUCTURA DEL TEXT ARGUMENTATIU 

INTRODUCCIÓ: es diu de quin tema es tracta i s’exposen les idees més importants. (De vegades es prescindeix d’aquesta part). 
TESI: S’hi presenta l’opinió que es defensa. 

ARGUMENTACIÓ: s’aporten raons i proves o exemples que donen validesa a l’opinió de la defensa.

CONCLUSIÓ: és la síntesi entre la tesi i els arguments. Expressa l’opinió final del tema. 
GRAMÀTICA
- Els Pronoms personals forts i els pronoms interrogatius
Els falsos sinònims. Paraules de la nostra pròpia llengua que confonem i:
- li atorguem el significat que no tenen: Afamat/famós. Destí/Destinació. Full/fulla.
- Paraules mal utilitzades perquè es semblen: Muscle/múscul
- L’estructura del Predicat.
ORTOGRAFIA
- Consonats palatals, velars i geminades.
- X, ix, tx, ig.
- Punt, coma, punt i coma.
LLENGUA I SOCIETAT
Les endevinalles (enigma), els refranys (frase popular amb ensenyament), frases fetes (expressió popular).
LITERATURA
La novel·la romàntica. Mites (Romeu i Julieta, Tirant i Carmesina, D. Juan i D. Inés)
Narrativa i cinema: La narrativa conta una història i utilitza el llenguatge, mentre que el cinema, a més de la llengua, utilitza els recursos audiovisuals.

La novel·la s’adapta per convertir-se en pel·lícula (guió, escenes, diàlegs, llum, decorat...) Un dels “problemes” de l’adaptació sol ser l’extensió de la novel·la.

lunes, 24 de febrero de 2014

3r ESO Valencià T.5

UNITAT 5                       3r ESO

LECTURA

COMUNICACIÓ
Els textos divulgatius.

LÈXIC
Debat sobre la protecció en el trànsit. (moto, vianant, cotxe...)
Noms d’arbres i fruits poc utilitzats en la nostra llengua.
GRAMÀTICA
Sintaxi: CI, C.Pred. CRV, CC
LLENGUA I SOCIETAT
Època d’esplendor (quadern)
Lligat a la literatura. Potència política, dos papes Borja (Calixt III i Alexandre VI), els furs, la Cancelleria reial que intentà crear un estil de prosa sense diferències dialectals. És el principal focus cultural.
La llotja, palaus, la catedral, la impremta.
ORTOGRAFIA (s, ss, c, ç)
LITERATURA
Grans autors. Poesia culta d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella, poesia satírica de Jaume Roig, prosa moralitzant de Francesc Eiximenis (Lo Crestià), novel·la de cavalleria de Joanot Martorell,i literattura moral de sor Isabel de Villena (Vita Christi)
L’humanisme. Nova mentalitat per un costat i la reacció moralitzadora d’Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Bernat Metge.
Culturalment segle d’or.
Roís de Corella: estil de valenciana prosa.
Apareix l’escola satírica valenciana, front a l’estil artificiós de la valenciana prosa, té llenguatge planer.


Valencià T. 5 1r ESO

UNITAT 5
LECTURA

LLENGUA I SOCIETAT
Mapa comarques.
GRAMÀTICA ( Power point)
Les Oracions segons diferents punts de vista.
  • Segons el Subjecte.
  • Segons el Predicat.
  • Segons el nombre de verbs.
  • Segons l’actitud del parlant.
- Sinònims i antònims (Lèxic i gramatical)
- Classes de noms (propi, comú, abstracte, concret, incomptable, comptable, individual i col·lectiu)
-Recordar les classes de paraules.
-El gènere i el nombre.

LITERATURA
Literatura. Figures Retòriques.

Comparació, personificació, anàfora, paral·lelisme, antítesi, asíndeton, encadenament, metàfora, epítet, hipèrbaton, metonímia, polisíndeton, interrogació retòrica, ironia. (sols les que hem vist a classe)

4t ESO Tema 5 Valencià

UNITAT 5
LECTURA
COMUNICACIÓ
Textos i mitjans de comunicació.
Premsa (diaris, setmanaris, revistes...)
Ràdio.
Televisió.
Mitjans electrònics.
Característiques: Receptor col·lectiu i heterogeni.
                               Comunicació sobretot unidireccional.
                               Temes variats.
                               Creen opinió.
                               Difusió ràpida.                         
L’article d’opinió. Característiques del quadern. Intenció: que el destinatari conega la seua opinió i convèncer-lo. Pot aparèixer en diversos àmbits (periòdic, text literari...)
GRAMÀTICA
Les oracions compostes. Repàs de subordinades i coordinades.
(Hem de saber que hi ha vegades que els noms canvien i es divideixen les compostes en complexes (subord. Substantives, adjectives i adverbials) i compostes (subordinades d’implicació lògica(causals, finals, condicionals...) i coordinades)
Els Pronoms febles.
El guionet. Les paraules compostes.
LITERATURA
Repàs del noucentisme.
1906 fins 1923 (Dictadura de Primo de Rivera)
Després de Modernisme. Conviuen uns anys.
Defensen l’ordre i no la varietat del Modernisme.
No es rebel·len als polítics.
Impulsen la Normativització. Pompeu Fabra.
Autors: Eugeni D’Ors (prosa), Carles Riba, Josep Carner (poema de la poma escollida. Els fruits saborosos)
L’Avantguardisme.
Coetani al noucentisme. Més conreat a Europa que ací.
Versos de mètrica i rima lliure.
Làxic futurista (cinema, jazz, màquines...)
Cal·ligrama.
A València tenim a Carles Salvador que és conegut sobretot com a gramàtic, encara que també té poesies com la del quadern. El bes als llavis (Poema d’adolescent)