UNITAT 3
LECTURA
COMUNICACIÓ
Les cartes personals
i formals
Les cartes personals
o informals són privades, s’adrecen a persones conegudes, el llenguatge és
col·loquial, subjectiu i afectuós. La persona utilitzada és la 2a pers. del
sing. o del plural.
|
Fórmules de salutació
|
Fórmules de comiat
|
|
Hola, ____________!
Estimat/Estimada__________,
Benvolgut/Benvolguda ________,
etc.
|
Molts records,
Adéu!
Fins aviat,
Espere impacient la nostra trobada.
Et recorde amb estima.
etc.
|
Les cartes formals
s’adrecen a institucions o empreses, el llenguatge és el neutre o estàndard,
arribant de vegades a ser formal i se
sol parlar de vosté. Les cartes formals han de ser textos clars,
breus i concisos, perquè el receptor entenga perfectament allò que es vol dir.
|
Fórmules de salutació
|
Fórmules de comiat
|
|
Benvolgut/uda senyor/a,
|
Cordialment,
Una salutació cordial,
|
|
Senyor/a,
Senyors,
|
Atentament
|
|
Distingit/ida senyor/a,
|
Ben atentament,
Us saluda amb respecte,
Aprofite l'avinentesa per testimoniar-vos la meva consideració.
|
El
conte
Característiques:
breu, senzill, pocs personatges, narració i diàleg.
Narrador: intern
(protagonista, secundari i observador) 1a persona, Subjectiu
extern(omniscient,
que sap totel que va a ocórrer i observador extern) 3a persona,
objectiu.
Hi ha molts tipus
de contes i es poden classificar segons aquests criteris:
|
Segons
l’autor
|
1.1 Contes
populars: són contes que no tenen autor conegut i s’han transmés oralment.
Tenen un valor educatiu i sol haver
versions diferents d’un mateix conte. P.ex Joan, l’ós.
1.2 Contes
literaris: estan escrits per autor conegut. Per exemple Amors impossibles,
de J. V. Marqués
|
|
Segons el
destinatari
|
2.1 Infantils: són contes
breus, fantàstics, amb un llenguatge senzill. Tenen la intenció de divertir i
ensenyar. Per exemple: El príncep feliç, d’O. Wilde
2.1 Per a adults: es tracta de
contes extensos, de trama més complexa i amb un llenguatge més literari. Per
exemple: El Decameró, de Boccaccio.
|
|
Segons el
tema
|
3.1 Fantàstics: en aquest tipus
de contes intervenen personatges amb qualitats extraordinàries. Per exemple:
El pardalet sabut i el rei descregut, de J.Palomero
3.2 De viatges i
aventures: estan estructurats al voltant d’un viatge. Els
protagonistes de l’aventura solen convertir-se en herois que s’enfronten a
perills i riscos. Per exemple: Pericot Rodaire Voltalmón, de Carles Cano
3.3 De ciència
ficció: inclouen aspectes tècnics o científics encara no
explicats. Solen tenir un desenllaç sorprenent. Per exemple: Trajecte final,
de Manuel de Pedrolo
3.4 De terror i
misteri: generen un sentiment de por o d’intriga en el lector.Per
exemple: Els assassins del carrer Morgue, d’Edgar Allan Poe
|
|
Altres
criteris
|
4.1 Segons els
personatges: de fades, de bruixes, de gegants, d’animals...
4.2 Segons el
país d’origen: xinesos, àrabs, alemanys...
4.3 Segons la finalitat: didàctics,
humorístics, exemplificadors...
|
L’espai
És el lloc fictici
on ocorren els fets. Hi ha tres tipus d’espais:
• Real, quan
es fa referència a llocs concrets que es poden reconèixer. Per
exemple: A la serra
d’Aitana
• Evocat,
creat a partir d’un model real existent. Per exemple: Era un palau de
cristall
• Imaginari,
quan no té res a veure amb els models existents. Per exemple: A
Aquasi, la ciutat
submarina...
El temps
Els fets d’un conte
ocorren en un període de temps determinat. Per a analitzar
el temps de la
narració, cal tenir en compte:
• L’època, o
moment històric en què se situa l’acció. Per exemple: Al segle XII
València era...
• La durada,
que indica quant de temps real passa entre el principi i el final. Per
exemple: Tot va
ocorren una nit fosca d’hivern...
Dins del temps que
marca la narració, els fets es poden presentar amb un ordre natural o cronològic,
o bé s’hi poden fer anticipacions, mirades enrere...
LLENGUA I
SOCIETAT
Els
barbarismes. Hem d’evitar usar-los, ja que tenim paraules nostres.
Busca 10
barbarismes utilitzats a ta casa i digues quines paraules hauries de fer
servir.
De vegades,
paraaules que considerem correctes no signifiquen el que pensem. P.ex direcció
i tràfic.
Els falsos
amics:
Un fals
amic és una paraula que té una
ressemblança en la forma amb una altra d'un altre idioma, tot i que en cada
llengua el significat és diferent.
A vegades s'usa erròniament com a equivalent.
|
CASTELLÀ
|
VALENCIÀ
|
VALENCIÀ
SEMBLANT AL CASTELLÀ
|
EN CASTELLÀ
ES DIU.
|
|
acostarse
|
gitar-se
|
acostar-se
|
acercarse
|
|
amanecer
|
sortir
el sol
|
amanir
|
aliñar
|
|
cama
|
llit
|
cama
|
pierna
|
GRAMÀTICA
El verb :
persona, nombre, temps, aspecte, veu i mode.
Els verbs
valencians presenten dos aspectes: imperfectiu (acció no acabada), que
correspon als temps simples tret del passat simple, i el perfectiu (acció
acabada), per a la resta.
Els pronoms
febles.
ORTOGRAFIA
LITERATURAJa
ho hem vist en l’apartat de comunicació.També podem parlar a classe dels
subgèneres de la novel·la que més els agraden (romàntica, sentimental, terror,
acció....)
